L'educació líquida

Fa 10 anys Zygmunt Bauman va publicar Modernitat líquida. Per aplicar els seus postulats a l'àmbit de l'educació primer caldria diferenciar la modernitat sòlida de la modernitat líquida, canviant i fluctuable.

Per al senyor Bauman, la modernitat sòlida (dura) era aquella en que les idees perduraven al llarg del temps. Un concepte contrari al que és la nostra societat d'avui dia. Una societat capitalista i consumista en que tot canvia a una velocitat de vertigen.

És per això que Bauman crea el concepte de modernitat líquida, com a metàfora de la nostra societat postmoderna. I a mode personal m'atreveixo a dir que l'educació també hauria de ser líquida. Canviant i fluctuant, adaptant-se als nous temps, als nous alumnes, a les noves necessitats. (Aquesta conclusió també és fàcil d'extreure després del visionat del vídeo La educación prohibida, penjat anteriorment al blog) Es fa necessari que els educadors haguem de canviar constantment d'estratègies, continguts i planificacions d'acord amb les característiques de l'alumnat amb qui estiguem treballant i això, tot i que pugui semblar obvi, no tothom ho té tan clar.

Aprofito per enllaçar els conceptes d'educació líquida amb l'assignatura que ens ocupa (les TICS) i paral·lelament fer-ho amb el reciclatge i la formació del professorat en les noves tecnologies, que ja hem abordat amb freqüència a classe. Tot i que a simple vista pot semblar dificultós (entenc l'acomodament al que es puguin veure sotmesos alguns professors d'edats properes a la jubilació) es tracta d'una tasca de construcció, reconstrucció i reacomodament dels nous coneixements apresos i poder traslladar aquests coneixements nous (en aquest cas parlem de les TICS, però aquesta fórmula seria aplicable a qualsevol àmbit de manera transversal) a un alumnat en constant canvi.

L' educació prohibida

Avui penjo aquesta pel.lícula: La educación prohibida. Si teniu temps, val la pena mirar-la i reflexionar-hi.

Dissecció de recursos TIC per a l'educació infantil I: M'endevines?

Inauguro apartat al bloc. En aquest nou apartat analitzaré recursos tecnològics per a emprar dins l'aula d'educació infantil que m'hagin semblant interessants i dignes d'esmentar i compartir amb vosaltres.

Avui he considerat oportú parlar d'aquesta web:si la voleu visitar, cliqueu aquí.

Es titula: M'endevines? i com el seu nom augura, ofereix una selecció d'endevinalles adreçades a nins i nines de  5 anys.

Un cop accedim al lloc web (a través de la web www.edu365.cat o be de l'enllaç que us he facilitat més amunt)  trobem una intro ben simpàtica amb un mico que salta i una música força molesta pels adults que de ben segur entusiarmarà al més menuts.

L'inici es presenta força interessant i intuïtiu: colors vius, qualitat i bona ressolució dels dibuixos (en moviment), explicació oral, un apartat d'informació (que et redirecciona a un altra pàgina amb les instruccions, els crèdits i la bibliografia emprada pels autors)

 Tornant a la pàgina que ens ocupa, els graus de dificultat es divideixen en: debutants, prudents, agosarats i experts. Aquests botons són d'una mida adequada per a facilitar que els alumnes hi facin clic tot i que tal vegada les paraules (tot i que a mí m'han semblat divertides) els infants no els acabin d'associar a major o menor grau de dificultat, els autors han pensat en tot, ja que un cop passem el cursor per damunt de cada paraula, apareix un nombre del 1 al 4 per indicar el grau de dificultat.

Un cop triem un nivell de dificultat, apareix una pàgina com aquesta (varia en funció del nivell que triem)

Si analitzem els apartats que ofereix la pàgina, podem distingir:

   

- L'espai on apareix el text de l'endevinalla

- La cara del mico, que t'ofereix una pista. Si hi cliquem al damunt, ens surt una imatge animada relacionada amb la paraula que busquem

- El botó A, que dóna l'opció de passar a lletra minúscula a lletra de pal

- El botó ?, que si el cliquem, subratlla les paraules clau per resoldre l'endevinalla i en dóna sinònims o definicions més abaix sempre que cliquem l'interrogant

- Un botó per accionar la narració de l'endevinalla tants cops com es vulgui

- L'espai destinat a escriure la solució

- El botó de comprovar la resposta

- La barra que ens indica a quin nivell ens trobam i quins nivells hem anat superant anteriorment

- Fletxa enrrere

- El botó d'inic

- Fletxa envant

Un cop inserim la resposta correcta dins l'apartat corresponent ens surt una imatge. En aquest cas, d'un peix. El narrador ho esmenta i llavors sona un fort aplaudiment. Si pulsem el botó de fletxa envant, surt el següent enigma.

Personalment consider aquest recurs molt complet i adequat per infants de 5 anys. La opció de les narracions és molt interessant per aquells nins i nines que encara no han acabat d'assolir la lecto escriptura o bé encara es mostren insegurs. És per això que es pot adaptar tant als uns com als altres, fins i tot aquest podria ser un criteri a l'hora d'agrupar els alumnes per treballar amb aquesta aplicació, que des d'aquí us recoman.

Nadius digitals o infants (interiors) del segle XXI

Willis VS Apple

Avui m'he assabentat de la següent noticia: Bruce Willis amenaça amb demandar a Apple a causa de la propietat de les seves compres a iTunes i la impossibilitat de deixar-les en herència a la seva progènie.

Investigant sobre aquest afer per la xarxa (m'ha costat uns minuts i uns quants links) he descobert que la llicència d'iTunes  (aquella que la immensa majoria de nosaltres hem acceptat sense llegir-ne els terminis i condicions d'ús) especifica que només adquirim els productes en préstec i que el legat no s'hi troba contemplat.

Paral·lelament, si Apple té la sospita que s'està fent un mal ús dels terminis i condicions d'ús, té dret a congelar el compte de l'usuari fins que es confirmin o desmenteixin les esmentades sospites.

Willis ha acudit a Open Rights Group, associació activista que lluita per la lliure circulació de la música a la xarxa, al·legant que, ha invertit milers de dòlars en descarregar la seva música preferida a molts dels iPods que posseeix i que, desitjaria poder-la deixar en herència a les seves filles.

Al blog del programa Generació Digital de TV3 (que des d'aquí recoman molt) hi ha una entrada força interessant sobre l'afer de la propietat digital on compten amb l'assessorament de Xavier Ribas, advocat especialitzat en tecnologia. Segons ell, tenim dues opcions a l'hora d'administrar el nostre legat digital:

- Vendre o transferir aquestes aplicacions, jocs, pel·lícules o programari digital en vida

- Fer un testament digital de la mateixa manera que ho faríem amb bens tangibles 

Ja heu pensat que fer amb el vostre legat digital?

Inconventients de les TIC: dispersió o pèrdua del temps. Definició gràfica:

Dret a l'oblit

A l'entrada d'avui m'agradaria parlar de la privacitat a la xarxa.

He decidit parlar d'això quan, sentint per primer cop l'expressió glooglejar, he sabut exactament el que significava, sense necessitat d'investigar.

Googlejar, i ara exposaré la definició que surt a wikipedia, significa:

 [...] buscar en la web utilizando expresamente el motor de búsqueda Google. La Sociedad Americana de Dialectos eligió el verbo to google como el verbo más útil de 2009. [...]

Després allò que googlejem o cerquem a google pot variar molt. Pot ser un animal...

Un esdeveniment històric...

O fins i tot..  un individu.

Fins aquí tot normal, però... heu intentat googlejar-us a vosaltres mateixes? Si no ho heu fet mai.. des d'aquí us recoman que ho faceu. Ara. Dediqueu-hi uns instants a veure que surt.

La polèmica està servida a l'hora de considerar quins són els límits que s'han d'establir amb la privacitat dels individus que no són considerats personatges d'interès públic. 

Existeix una Llei orgànica de protecció de dades personals que té l'objectiu de protegir la intimitat de les persones físiques, però no tots els usuaris (especialment aquells que empren xarxes socials) estan sempre assabentats de l'existència d'aquesta llei o bé de la violació de la seva intimitat.

Es donen casos en algunes empreses, on els encarregats de recursos humans que han de seleccionar personal per una vacant de feina, googlejen el nom d'aquella persona que els interessa contractar. I en algunes ocasions troben informació de caire financer, solvent, adreces físiques o de contacte o fins i tot dades ideològiques de la persona investigada. La contractació del candidat, en aquests casos, podria variar segons els interessos contractant  pel que fa a la vida personal i privada del primer, més enllà de la seva preparació o experiència professional o els seus estudis. És un fet ètic? No entren en joc els prejudicis? No preval la tafaneria per damunt dels fets demostrables en un currículum?

Una qüestió important que se'm planteja ara és: una vegada que una persona s'assabenta de la seva compareixença a la xarxa, sense el seu consentiment... quines passes ha de seguir per que aquesta informació de caire personal desaparegui de la xarxa? Com puc fer desaparèixer una foto meva que han publicat per exemple a facebook, sense el meu consentiment? Com puc eliminar les meves dades d'una web on apareix un llistat de persones moroses, al abast de tothom?

Investigant sobre aquesta temàtica, he trobat llocs web dedicats al oblit a internet. Són pàgines que expliquen el dret de l'oblit a internet i les passes a seguir a l'hora de posar-se en marxa per eliminar aquestes dades. En la majoria de casos però, és necessària la contractació d'un professional

La màgia de Twitter... xarxa social o mitjà de comunicació?

Avui, conversant amb els amics, ha sorgit el tema del hashtag #Españolizar a twitter: Alguns han parlat sobre el hashtag en sí (tema candent i controvertit) i d'altres hem enllaçat tema tot referint-nos a la rapidesa amb que es difonen i s'escampen les notícies  o tòpics gràcies a aquesta xarxa social que és el twitter. Sovint aquesta difusió desemboca en debats o idees que la gent exposa, amb partidaris i detractors de tots els indrets del món i és així com twitter esdevé un fòrum de debat immens on tothom que disposi de connexió a internet hi te cabuda.

Molts de nosaltres ens hem assabentat en més d'una ocasió via twitter de notícies rel.levants molt abans de veure-les pel telenotícies o fins i tot dels "avenços informatius" que, en casos d'exclusives importants i transcendentals, tallen la programació habitual per informar.

Però... per què és tan preuada per la societat aquesta rapidesa? És realment important ser el primer en assabentar-se de tot? Ens fa sentir millor, més importants jugar el rol de ser els posseïdors de la noticia en exclusiva i la tasca d'haver-la de transmetre? 

Com és que tant twitter com facebook, ambdues són xarxes socials i són tan diferents l'una de l'altra?

Les normes que regeixen twitter són diferents que les de facebook, això és evident. I més des de l'aparició del controvertit timeline, que fa que l'atenció de l'usuari s'adreci cap a la vida sencera (passada, present i futura) de la persona en qüestió o en aquest cas, amic.

En canvi a twitter no es segueix tant la vida sencera i accés a tota la biografia de la persona sinó al pensament o a allò que li està ocorreguent ara. 

I aquesta és la clau. Ara, una persona a qui segueixes (atenció, seguir dista de ser amics) és a un bar fent unes canyes. Ara m'interessa cercar un tòpic a veure quants en parlen. O be crear-ne un, i potser més interessats s'hi adhereixin i en parlin. I aquesta és la màgia de twitter; la propagació, més ràpida encara que la pólvora, de la informació a l'instant present. 

Això és precisament allò que ens diferencia als twiteros de la resta de mortals, tenint en compte que, per exemple, un dimarts a les 11 del matí, a 3 o 4 hores del proper telenotícies i haguent llegit el diari al bar fent el cafè a les 8, facilita que ens assabentem de l'actualitat immediata gràcies als twits i hashtatgs, de que les persones a qui seguim fan ressò i que cobreix aquest lapse de temps.  Aquest patró també és aplicable a la nit. Llavors anem corrent amb la informació i quasi sense alè diem : Ei! ja ho sabeu lo del Michael Jackson? i ens sentim importants,  donant la primícia, observant les reaccions dels nostres receptors.

Benvinguts i benvingudes siau!

Primera entrada

Començo aquest blog amb la finalitat de reflexionar i aportar idees sobre l'ús i l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula d'educació infantil i a la vida quotidiana en general. Algunes curiositats, tafaneries i opinions sobre la tecnologia avui dia vista des del meu prisma.