dissabte, 10 de novembre del 2012

Dret a l'oblit


A l'entrada d'avui m'agradaria parlar de la privacitat a la xarxa.

He decidit parlar d'això quan, sentint per primer cop l'expressió glooglejar, he sabut exactament el que significava, sense necessitat d'investigar.

Googlejar, i ara exposaré la definició que surt a wikipedia, significa:

 [...] buscar en la web utilizando expresamente el motor de búsqueda Google. La Sociedad Americana de Dialectos eligió el verbo to google como el verbo más útil de 2009. [...]


Després allò que googlejem o cerquem a google pot variar molt. Pot ser un animal...





Un esdeveniment històric...


O fins i tot..  un individu.



Fins aquí tot normal, però... heu intentat googlejar-us a vosaltres mateixes? Si no ho heu fet mai.. des d'aquí us recoman que ho faceu. Ara. Dediqueu-hi uns instants a veure que surt.

La polèmica està servida a l'hora de considerar quins són els límits que s'han d'establir amb la privacitat dels individus que no són considerats personatges d'interès públic. 

Existeix una Llei orgànica de protecció de dades personals que té l'objectiu de protegir la intimitat de les persones físiques, però no tots els usuaris (especialment aquells que empren xarxes socials) estan sempre assabentats de l'existència d'aquesta llei o bé de la violació de la seva intimitat.

Es donen casos en algunes empreses, on els encarregats de recursos humans que han de seleccionar personal per una vacant de feina, googlejen el nom d'aquella persona que els interessa contractar. I en algunes ocasions troben informació de caire financer, solvent, adreces físiques o de contacte o fins i tot dades ideològiques de la persona investigada. La contractació del candidat, en aquests casos, podria variar segons els interessos contractant  pel que fa a la vida personal i privada del primer, més enllà de la seva preparació o experiència professional o els seus estudis. És un fet ètic? No entren en joc els prejudicis? No preval la tafaneria per damunt dels fets demostrables en un currículum?

Una qüestió important que se'm planteja ara és: una vegada que una persona s'assabenta de la seva compareixença a la xarxa, sense el seu consentiment... quines passes ha de seguir per que aquesta informació de caire personal desaparegui de la xarxa? Com puc fer desaparèixer una foto meva que han publicat per exemple a facebook, sense el meu consentiment? Com puc eliminar les meves dades d'una web on apareix un llistat de persones moroses, al abast de tothom?

Investigant sobre aquesta temàtica, he trobat llocs web dedicats al oblit a internet. Són pàgines que expliquen el dret de l'oblit a internet i les passes a seguir a l'hora de posar-se en marxa per eliminar aquestes dades. En la majoria de casos però, és necessària la contractació d'un professional








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada