Aules que empren les TIC

Aquesta setmana publicaré alguns vídeos que he trobat navegant pel youtube d'aules que empren les noves tecnologies a la pràctica diària.

En el primer vídeo es mostra com el professor, amb l'ajuda d'internet dota als infants d'estratègies per comunicar-se amb terceres persones.

En aquest segon vídeo podem veure com es du a terme el ritual del bon dia amb l'ajut de la pissarra digital. Es marquen els encarregats del dia, es senyalen els infants que no han vengut, es treballa la data,  la metereologia...

En aquest vídeo, dues mestres expliquen un projecte molt interessant dut a terme amb infants de 4 anys. S'ha treballat l'obra de Joan Miró, enfocada com un projecte. S'han fet animacions dels autorretrats de Miró en que els infants han pogut interactuar amb ell i fer investigacions.

Dèficit d'atenció del ppt

Avui volia compartir amb voltros aquesta il.lustració. Té a veure amb els powers (aplicació que empram  molt en aquesta assignatura) i també té a veure amb les exposicions que estan tenguent lloc aquestes setmanes a l'assignatura de llengua castellana. La he trobat graciosa a la vegada que apropiada.

Maneig del ratolí

   Després del lapsus vacacional (ben necessari), reprenc l'activitat d'aquest bloc. Avui m'agradaria fer referència al maneig del ratolí. A la gent de la meva generació no ens van ensenyar gran cosa sobre el maneig d'ordinadors. Molts de nosaltres vam anar aprenent sobre la marxa. 

   Record com de nina podia passar-me hores i hores davant el paint quan anava a casa d'algú que tingués ordinador. En el meu cas va ser gràcies al Paint on vaig aprendre a desxifrar molts dels misteris de la informàtica. Per exemple que la creu sobre fons vermell a dalt a la dreta, servia per tancar la finestra, que el requadre s'anomenava finestra, que els ordinadors, a diferència de molts altres aparells electrònics NO es podien desendollar de la corrent per aturar-los, sinó que calia finalitzar la sessió (cosa que mai vaig entendre).

   Avui dia veig com, de manera implícita a tot aquest procés, vaig aprendre a manejar el ratolí (entre altres moltes habilitats) Aquest aprenentatge s'ha anat perfeccionant i ha anat evolucionant al llarg de tota la meva vida, adquirint la gerga adient, aprenent coses noves (com l'ús del track pad dels portàtils) etc

   Explicava tot això perquè avui dia es pot facilitar aquest procés, aquesta primera presa de contacte dels infants amb un ordinador. Estic d'acord en que moltíssimes coses han canviat des de la dècada dels 90 fins avui dia. En el meu cas era increïble anar a casa d'un conegut i veure un ordinador. Avui dia és increïble no tenir-ne un. Amb tot, consider que totes aquests recursos que podem trobar a la xarxa, adreçats a infants d'educació infantil, són un material valuós per iniciar-los en el món de les noves tecnologies.

Aquí deixo algunes de les adreces que m'han semblat més interessants amb recursos per aprendre a manejar el ratolí.

Jocs per manejar el ratolí

Jocs "Maneja la mà"

Jocs "maneig del ratolí"

    Paral.lelament no cal descuidar l'aprenentatge significatiu. Això vol dir que també hem de deixar als infants explorar i dur a terme tasques amb l'ordinador que es corresponguin amb els seus interessos (tal i com em passava a mí de nina amb el Paint). No tot han de ser recursos i jocs, sinó que també hem de demanar al infant què és allò que ell vol fer amb l'ordinador. Si els infants aprenen a partir dels seus interessos interiorizaran millor els conceptes

Predicar amb l'exemple

L'educació líquida

Fa 10 anys Zygmunt Bauman va publicar Modernitat líquida. Per aplicar els seus postulats a l'àmbit de l'educació primer caldria diferenciar la modernitat sòlida de la modernitat líquida, canviant i fluctuable.

Per al senyor Bauman, la modernitat sòlida (dura) era aquella en que les idees perduraven al llarg del temps. Un concepte contrari al que és la nostra societat d'avui dia. Una societat capitalista i consumista en que tot canvia a una velocitat de vertigen.

És per això que Bauman crea el concepte de modernitat líquida, com a metàfora de la nostra societat postmoderna. I a mode personal m'atreveixo a dir que l'educació també hauria de ser líquida. Canviant i fluctuant, adaptant-se als nous temps, als nous alumnes, a les noves necessitats. (Aquesta conclusió també és fàcil d'extreure després del visionat del vídeo La educación prohibida, penjat anteriorment al blog) Es fa necessari que els educadors haguem de canviar constantment d'estratègies, continguts i planificacions d'acord amb les característiques de l'alumnat amb qui estiguem treballant i això, tot i que pugui semblar obvi, no tothom ho té tan clar.

Aprofito per enllaçar els conceptes d'educació líquida amb l'assignatura que ens ocupa (les TICS) i paral·lelament fer-ho amb el reciclatge i la formació del professorat en les noves tecnologies, que ja hem abordat amb freqüència a classe. Tot i que a simple vista pot semblar dificultós (entenc l'acomodament al que es puguin veure sotmesos alguns professors d'edats properes a la jubilació) es tracta d'una tasca de construcció, reconstrucció i reacomodament dels nous coneixements apresos i poder traslladar aquests coneixements nous (en aquest cas parlem de les TICS, però aquesta fórmula seria aplicable a qualsevol àmbit de manera transversal) a un alumnat en constant canvi.

L' educació prohibida

Avui penjo aquesta pel.lícula: La educación prohibida. Si teniu temps, val la pena mirar-la i reflexionar-hi.

Dissecció de recursos TIC per a l'educació infantil I: M'endevines?

Inauguro apartat al bloc. En aquest nou apartat analitzaré recursos tecnològics per a emprar dins l'aula d'educació infantil que m'hagin semblant interessants i dignes d'esmentar i compartir amb vosaltres.

Avui he considerat oportú parlar d'aquesta web:si la voleu visitar, cliqueu aquí.

Es titula: M'endevines? i com el seu nom augura, ofereix una selecció d'endevinalles adreçades a nins i nines de  5 anys.

Un cop accedim al lloc web (a través de la web www.edu365.cat o be de l'enllaç que us he facilitat més amunt)  trobem una intro ben simpàtica amb un mico que salta i una música força molesta pels adults que de ben segur entusiarmarà al més menuts.

L'inici es presenta força interessant i intuïtiu: colors vius, qualitat i bona ressolució dels dibuixos (en moviment), explicació oral, un apartat d'informació (que et redirecciona a un altra pàgina amb les instruccions, els crèdits i la bibliografia emprada pels autors)

 Tornant a la pàgina que ens ocupa, els graus de dificultat es divideixen en: debutants, prudents, agosarats i experts. Aquests botons són d'una mida adequada per a facilitar que els alumnes hi facin clic tot i que tal vegada les paraules (tot i que a mí m'han semblat divertides) els infants no els acabin d'associar a major o menor grau de dificultat, els autors han pensat en tot, ja que un cop passem el cursor per damunt de cada paraula, apareix un nombre del 1 al 4 per indicar el grau de dificultat.

Un cop triem un nivell de dificultat, apareix una pàgina com aquesta (varia en funció del nivell que triem)

Si analitzem els apartats que ofereix la pàgina, podem distingir:

   

- L'espai on apareix el text de l'endevinalla

- La cara del mico, que t'ofereix una pista. Si hi cliquem al damunt, ens surt una imatge animada relacionada amb la paraula que busquem

- El botó A, que dóna l'opció de passar a lletra minúscula a lletra de pal

- El botó ?, que si el cliquem, subratlla les paraules clau per resoldre l'endevinalla i en dóna sinònims o definicions més abaix sempre que cliquem l'interrogant

- Un botó per accionar la narració de l'endevinalla tants cops com es vulgui

- L'espai destinat a escriure la solució

- El botó de comprovar la resposta

- La barra que ens indica a quin nivell ens trobam i quins nivells hem anat superant anteriorment

- Fletxa enrrere

- El botó d'inic

- Fletxa envant

Un cop inserim la resposta correcta dins l'apartat corresponent ens surt una imatge. En aquest cas, d'un peix. El narrador ho esmenta i llavors sona un fort aplaudiment. Si pulsem el botó de fletxa envant, surt el següent enigma.

Personalment consider aquest recurs molt complet i adequat per infants de 5 anys. La opció de les narracions és molt interessant per aquells nins i nines que encara no han acabat d'assolir la lecto escriptura o bé encara es mostren insegurs. És per això que es pot adaptar tant als uns com als altres, fins i tot aquest podria ser un criteri a l'hora d'agrupar els alumnes per treballar amb aquesta aplicació, que des d'aquí us recoman.