Fa 10 anys Zygmunt Bauman va publicar Modernitat líquida. Per aplicar els seus postulats a l'àmbit de l'educació primer caldria diferenciar la modernitat sòlida de la modernitat líquida, canviant i fluctuable.
Per al senyor Bauman, la modernitat sòlida (dura) era aquella en que les idees perduraven al llarg del temps. Un concepte contrari al que és la nostra societat d'avui dia. Una societat capitalista i consumista en que tot canvia a una velocitat de vertigen.
És per això que Bauman crea el concepte de modernitat líquida, com a metàfora de la nostra societat postmoderna. I a mode personal m'atreveixo a dir que l'educació també hauria de ser líquida. Canviant i fluctuant, adaptant-se als nous temps, als nous alumnes, a les noves necessitats. (Aquesta conclusió també és fàcil d'extreure després del visionat del vídeo La educación prohibida, penjat anteriorment al blog) Es fa necessari que els educadors haguem de canviar constantment d'estratègies, continguts i planificacions d'acord amb les característiques de l'alumnat amb qui estiguem treballant i això, tot i que pugui semblar obvi, no tothom ho té tan clar.
Aprofito per enllaçar els conceptes d'educació líquida amb l'assignatura que ens ocupa (les TICS) i paral·lelament fer-ho amb el reciclatge i la formació del professorat en les noves tecnologies, que ja hem abordat amb freqüència a classe. Tot i que a simple vista pot semblar dificultós (entenc l'acomodament al que es puguin veure sotmesos alguns professors d'edats properes a la jubilació) es tracta d'una tasca de construcció, reconstrucció i reacomodament dels nous coneixements apresos i poder traslladar aquests coneixements nous (en aquest cas parlem de les TICS, però aquesta fórmula seria aplicable a qualsevol àmbit de manera transversal) a un alumnat en constant canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada