Dissecció de recursos TIC per a l'educació infantil I: M'endevines?

Inauguro apartat al bloc. En aquest nou apartat analitzaré recursos tecnològics per a emprar dins l'aula d'educació infantil que m'hagin semblant interessants i dignes d'esmentar i compartir amb vosaltres.

Avui he considerat oportú parlar d'aquesta web:si la voleu visitar, cliqueu aquí.

Es titula: M'endevines? i com el seu nom augura, ofereix una selecció d'endevinalles adreçades a nins i nines de  5 anys.

Un cop accedim al lloc web (a través de la web www.edu365.cat o be de l'enllaç que us he facilitat més amunt)  trobem una intro ben simpàtica amb un mico que salta i una música força molesta pels adults que de ben segur entusiarmarà al més menuts.

L'inici es presenta força interessant i intuïtiu: colors vius, qualitat i bona ressolució dels dibuixos (en moviment), explicació oral, un apartat d'informació (que et redirecciona a un altra pàgina amb les instruccions, els crèdits i la bibliografia emprada pels autors)

 Tornant a la pàgina que ens ocupa, els graus de dificultat es divideixen en: debutants, prudents, agosarats i experts. Aquests botons són d'una mida adequada per a facilitar que els alumnes hi facin clic tot i que tal vegada les paraules (tot i que a mí m'han semblat divertides) els infants no els acabin d'associar a major o menor grau de dificultat, els autors han pensat en tot, ja que un cop passem el cursor per damunt de cada paraula, apareix un nombre del 1 al 4 per indicar el grau de dificultat.

Un cop triem un nivell de dificultat, apareix una pàgina com aquesta (varia en funció del nivell que triem)

Si analitzem els apartats que ofereix la pàgina, podem distingir:

   

- L'espai on apareix el text de l'endevinalla

- La cara del mico, que t'ofereix una pista. Si hi cliquem al damunt, ens surt una imatge animada relacionada amb la paraula que busquem

- El botó A, que dóna l'opció de passar a lletra minúscula a lletra de pal

- El botó ?, que si el cliquem, subratlla les paraules clau per resoldre l'endevinalla i en dóna sinònims o definicions més abaix sempre que cliquem l'interrogant

- Un botó per accionar la narració de l'endevinalla tants cops com es vulgui

- L'espai destinat a escriure la solució

- El botó de comprovar la resposta

- La barra que ens indica a quin nivell ens trobam i quins nivells hem anat superant anteriorment

- Fletxa enrrere

- El botó d'inic

- Fletxa envant

Un cop inserim la resposta correcta dins l'apartat corresponent ens surt una imatge. En aquest cas, d'un peix. El narrador ho esmenta i llavors sona un fort aplaudiment. Si pulsem el botó de fletxa envant, surt el següent enigma.

Personalment consider aquest recurs molt complet i adequat per infants de 5 anys. La opció de les narracions és molt interessant per aquells nins i nines que encara no han acabat d'assolir la lecto escriptura o bé encara es mostren insegurs. És per això que es pot adaptar tant als uns com als altres, fins i tot aquest podria ser un criteri a l'hora d'agrupar els alumnes per treballar amb aquesta aplicació, que des d'aquí us recoman.

Nadius digitals o infants (interiors) del segle XXI

Willis VS Apple

Avui m'he assabentat de la següent noticia: Bruce Willis amenaça amb demandar a Apple a causa de la propietat de les seves compres a iTunes i la impossibilitat de deixar-les en herència a la seva progènie.

Investigant sobre aquest afer per la xarxa (m'ha costat uns minuts i uns quants links) he descobert que la llicència d'iTunes  (aquella que la immensa majoria de nosaltres hem acceptat sense llegir-ne els terminis i condicions d'ús) especifica que només adquirim els productes en préstec i que el legat no s'hi troba contemplat.

Paral·lelament, si Apple té la sospita que s'està fent un mal ús dels terminis i condicions d'ús, té dret a congelar el compte de l'usuari fins que es confirmin o desmenteixin les esmentades sospites.

Willis ha acudit a Open Rights Group, associació activista que lluita per la lliure circulació de la música a la xarxa, al·legant que, ha invertit milers de dòlars en descarregar la seva música preferida a molts dels iPods que posseeix i que, desitjaria poder-la deixar en herència a les seves filles.

Al blog del programa Generació Digital de TV3 (que des d'aquí recoman molt) hi ha una entrada força interessant sobre l'afer de la propietat digital on compten amb l'assessorament de Xavier Ribas, advocat especialitzat en tecnologia. Segons ell, tenim dues opcions a l'hora d'administrar el nostre legat digital:

- Vendre o transferir aquestes aplicacions, jocs, pel·lícules o programari digital en vida

- Fer un testament digital de la mateixa manera que ho faríem amb bens tangibles 

Ja heu pensat que fer amb el vostre legat digital?

Inconventients de les TIC: dispersió o pèrdua del temps. Definició gràfica:

Dret a l'oblit

A l'entrada d'avui m'agradaria parlar de la privacitat a la xarxa.

He decidit parlar d'això quan, sentint per primer cop l'expressió glooglejar, he sabut exactament el que significava, sense necessitat d'investigar.

Googlejar, i ara exposaré la definició que surt a wikipedia, significa:

 [...] buscar en la web utilizando expresamente el motor de búsqueda Google. La Sociedad Americana de Dialectos eligió el verbo to google como el verbo más útil de 2009. [...]

Després allò que googlejem o cerquem a google pot variar molt. Pot ser un animal...

Un esdeveniment històric...

O fins i tot..  un individu.

Fins aquí tot normal, però... heu intentat googlejar-us a vosaltres mateixes? Si no ho heu fet mai.. des d'aquí us recoman que ho faceu. Ara. Dediqueu-hi uns instants a veure que surt.

La polèmica està servida a l'hora de considerar quins són els límits que s'han d'establir amb la privacitat dels individus que no són considerats personatges d'interès públic. 

Existeix una Llei orgànica de protecció de dades personals que té l'objectiu de protegir la intimitat de les persones físiques, però no tots els usuaris (especialment aquells que empren xarxes socials) estan sempre assabentats de l'existència d'aquesta llei o bé de la violació de la seva intimitat.

Es donen casos en algunes empreses, on els encarregats de recursos humans que han de seleccionar personal per una vacant de feina, googlejen el nom d'aquella persona que els interessa contractar. I en algunes ocasions troben informació de caire financer, solvent, adreces físiques o de contacte o fins i tot dades ideològiques de la persona investigada. La contractació del candidat, en aquests casos, podria variar segons els interessos contractant  pel que fa a la vida personal i privada del primer, més enllà de la seva preparació o experiència professional o els seus estudis. És un fet ètic? No entren en joc els prejudicis? No preval la tafaneria per damunt dels fets demostrables en un currículum?

Una qüestió important que se'm planteja ara és: una vegada que una persona s'assabenta de la seva compareixença a la xarxa, sense el seu consentiment... quines passes ha de seguir per que aquesta informació de caire personal desaparegui de la xarxa? Com puc fer desaparèixer una foto meva que han publicat per exemple a facebook, sense el meu consentiment? Com puc eliminar les meves dades d'una web on apareix un llistat de persones moroses, al abast de tothom?

Investigant sobre aquesta temàtica, he trobat llocs web dedicats al oblit a internet. Són pàgines que expliquen el dret de l'oblit a internet i les passes a seguir a l'hora de posar-se en marxa per eliminar aquestes dades. En la majoria de casos però, és necessària la contractació d'un professional