Avui, conversant amb els amics, ha sorgit el tema del hashtag #Españolizar a twitter: Alguns han parlat sobre el hashtag en sí (tema candent i controvertit) i d'altres hem enllaçat tema tot referint-nos a la rapidesa amb que es difonen i s'escampen les notícies o tòpics gràcies a aquesta xarxa social que és el twitter. Sovint aquesta difusió desemboca en debats o idees que la gent exposa, amb partidaris i detractors de tots els indrets del món i és així com twitter esdevé un fòrum de debat immens on tothom que disposi de connexió a internet hi te cabuda.
Molts de nosaltres ens hem assabentat en més d'una ocasió via twitter de notícies rel.levants molt abans de veure-les pel telenotícies o fins i tot dels "avenços informatius" que, en casos d'exclusives importants i transcendentals, tallen la programació habitual per informar.
Però... per què és tan preuada per la societat aquesta rapidesa? És realment important ser el primer en assabentar-se de tot? Ens fa sentir millor, més importants jugar el rol de ser els posseïdors de la noticia en exclusiva i la tasca d'haver-la de transmetre?
Com és que tant twitter com facebook, ambdues són xarxes socials i són tan diferents l'una de l'altra?
Les normes que regeixen twitter són diferents que les de facebook, això és evident. I més des de l'aparició del controvertit timeline, que fa que l'atenció de l'usuari s'adreci cap a la vida sencera (passada, present i futura) de la persona en qüestió o en aquest cas, amic.
En canvi a twitter no es segueix tant la vida sencera i accés a tota la biografia de la persona sinó al pensament o a allò que li està ocorreguent ara.
I aquesta és la clau. Ara, una persona a qui segueixes (atenció, seguir dista de ser amics) és a un bar fent unes canyes. Ara m'interessa cercar un tòpic a veure quants en parlen. O be crear-ne un, i potser més interessats s'hi adhereixin i en parlin. I aquesta és la màgia de twitter; la propagació, més ràpida encara que la pólvora, de la informació a l'instant present.
Això és precisament allò que ens diferencia als twiteros de la resta de mortals, tenint en compte que, per exemple, un dimarts a les 11 del matí, a 3 o 4 hores del proper telenotícies i haguent llegit el diari al bar fent el cafè a les 8, facilita que ens assabentem de l'actualitat immediata gràcies als twits i hashtatgs, de que les persones a qui seguim fan ressò i que cobreix aquest lapse de temps. Aquest patró també és aplicable a la nit. Llavors anem corrent amb la informació i quasi sense alè diem : Ei! ja ho sabeu lo del Michael Jackson? i ens sentim importants, donant la primícia, observant les reaccions dels nostres receptors.
